El Celler de Can Roca.
Carrer de Can Sunyer, 48
17007 Girona
Tel. 972 222 157
info@cellercanroca.com
La passió per la cuina que tenen els germans Roca es va començar a forjar a Can Roca, l’establiment que els seus pares regenten a Taialà, un barri a les afores de Girona.
Allà hi van créixer, enmig de l’enrenou de plats, olles i clients. El bar era la seva sala d’estar, el paisatge on jugaven, feien els deures, miraven la televisió,… al mateix temps que des de la cuina s’escampaven les aromes dels guisats que la seva mare preparava de forma generosa, senzilla i honesta.
El 25 de novembre de 2009, al Bar Tomate de Madrid, en Josep, en Jordi i en Joan Roca celebren la tercera estrella que la guia Michelin concedia a El Celler de Can Roca.
“El que importa és que el client en marxi content i tingui ganes de tornar, independentment de si el restaurant és el número u o el número dos, el tres o el cinquanta, o tinguem tres estrelles o dues”, diu en Joan.
La Montserrat Fontané envoltada dels seus tres fills.
Ella és la peça clau que hi ha darrera la vocació dels tres germans; cuinar amb respecte, amb afecte i amb generositat és la principal ensenyança que els ha transmès.
;Les Fires de Girona del 2009 es van inaugurar amb un pregó dels germans Roca. Un viatge pels cinc sentits durant el qual es va regalar a la ciutat el Timbal de poma i foie, en forma d’un quadre d‘Eva Llorens, i es van repartir uns caramels creats especialment a la cuina d’El Celler de Can Roca per a l’ocasió.
;Una espontània concentració d’amics i col·legues dels germans Roca van acudir a felicitar-los per sorpresa al restaurant el dia que van rebre la seva tercera estrella Michelin. Un reconeixement probablement molt més valuós que cap dels que pugui donar qualsevol guia, revista o institució.
;Entrada del primer El Celler de Can Roca, l’agost de l’any 1986, adjacent al bar dels pares. Posteriorment, el 1996, es va fer una renovació del local, abans de traslladar-se, el novembre de 2007, a Can Sunyer, l’actual ubicació del restaurant.
;En Josep, en Joan i en Jordi amb la iaia Angeleta a la barra de Can Roca. La iaia ha estat la musa inspiradora dels germans, i la seva cuina a Can Roca, juntament amb la mare, la base de l’aprenentatge i l’estructura necessària per dotar El Celler de la llibretat per projectar una cuina nova que té sempre presents les seves arrels.
;En Jordi, en bicicleta pels descampats de davant de Can Roca, quan el barri de Germans Sàbat, a Taialà, era un barri naixent, un barri en construcció. Can Roca estava situat en un extraradi de la ciutat que va anar engolint com va poder l’arribada d’immigrants del sud d’Espanya de finals dels anys 50 i els 60. L’any 2010 en Josep Roca va fer el pregó de la festa major de Germans Sàbat.
;En Joan darrera la barra de Can Roca. El bar dels pares va ser la sala d’estar, l’espai on jugaven, feien els deures, miraven la televisió,… al mateix temps que s’escampaven per l’aire les flaires dels guisats de la mare Montse i la iaia Angeleta.
;La família d’en Joan: l’Anna i els fills d’ambdós, en Marc i la Marina. L’Anna també forma part del món de la restauració encara que des de la visió acadèmica, ja que és professora a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona.
;A l’esquerra, el jefe, en Josep Roca pare. Era el conductor de l’autobús de línia entre Sant Esteve de Llémena i Girona, i que tenia una parada davant de Can Roca. Al barri de Germans Sàbat, un humil barri d’immigrants, era conegut com el bar del chófer.
;En Joan Roca a Londres amb Adrià, Aduriz i Arzak a punt d’anar a la cerimònia dels premis The World’s 50 Best Restaurants del 2009, on tots quatre figuraven entre els deu primers de la llista. Actualment, les cuines catalana i basca comparteixen llocs de privilegi entre les preferències gastronòmiques d’arreu del món.
;El desembre de 2010 en Joan va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona, a proposta de la Facultat de Turisme. Un guardó compartit amb els seus germans, basat en la seva qualitat d’ambaixadors privilegiats de les comarques gironines i pel seu exemple d’esforç continuat, de fidelitat als orígens i de projecció internacional.
;En Josep Roca i la Montserrat Fontané, els pares, amb en Jordi a la cuina de Can Roca. Cada dia, la cinquantena de treballadors d’El Celler recorren puntualment a les dotze els cent metres que separen el restaurant de Can Roca per anar a dinar a la casa de menjars dels pares.
;La Xani, l’esposa d’en Josep Roca, amb els seus fills Martí i Maria. Ella forma part de l’equip d’El Celler de Can Roca des dels inicis: primer a la sala del restaurant, i posteriorment dirigint l’espai per a banquets i càterings.
;A night at the Opera, la pel·lícula dels germans Marx, convertida en Una nit a la cuina d’El Celler, dels germans Roca. Un fotomuntatge del llibre “El Celler de Can Roca. Una simfonia fantàstica”, de Jaume Coll.
;Ens remontem als anys vuitanta, quan en Joan i en Josep Roca van acabar els estudis a l’Escola d’Hostaleria de Girona, on van aprendre un tipus de cuina menys tradicional i més acadèmica, molt diferent a la que s’estava servint a Can Roca.
D’aquesta manera va ser com, l’agost de 1986, en Joan (amb només 22 anys) i en Josep (amb 20) van obrir el primer El Celler de Can Roca.
;Un jove Jordi Roca a la cuina de l’antic El Celler, amb en Joan i en Salvador Brugués. En Vadó forma part de l’equip de recerca del restaurant, i és co-autor amb en Joan del llibre sobre cuina al buit “La cocina al vacío”, referent mundial en aquesta tècnica de cocció respectant els sabors i propietats dels productes.
;Can Reixach, a Sant Martí de Llémena. En aquesta casa de menjars, avui encara activa, hi va néixer en Josep Roca pare, i hi cuinava la seva mare, la iaia Angeleta. Definitivament, l’inici de tota aquesta història.
;Aquesta fotografia de Daniel Alea defineix El Celler de Can Roca: un sidecar de tres places. Tot és a tres bandes; el restaurant com un triangle equilàter amb els tres vèrtex de la gastronomia: en Joan, en Josep i en Jordi; la part salada, la líquida i la dolça.
;En Jordi jugant a la cuina d’El Celler amb els seus nebots: en Marc, el fill d’en Joan, i en Martí, fill d’en Josep. Només el temps dirà si han de prendre el relleu.
;La cuina d’El Celler, part important del reconeixement del restaurant a nivell mundial. Un equip que es pren seriosament la seva missió i gaudeix de bona visió, talent i valors assumits. El secret de l’equip està en l’ordre, en que tots sàpiguen el que cal fer.
;La feina de divulgació pren importància a El Celler en tant que permet establir diàlegs entre els diferents agents que intervenen el el món gastronòmic. Els Roca viatgen constantment per tot el món a explicar la seva cuina en congressos, demostracions o cursos: de Seoul a Harvard, de Lima a París, de Donosti a Girona. En la foto, al Fòrum Gastronòmic 2011 de Girona, amb Manuel Angosto, sommelier del restaurant.
;En Joan amb els seus fills: en Marc i la Marina. De ben petit, empès per l’exemple de la seva mare i de la iaia Angeleta, en Joan va decidir que volia ser cuiner. Amb nou o deu anys va començar a cuinar i ajudava els pares al restaurant a les tardes i els caps de setmana.
;Al llarg dels anys, els germans Roca s’han implicat en la vida cultural i social del país, participant en tot tipus d’actes i esdeveniments. En la fotografia, en Josep participant en l’acte institucional de l’11 de setembre de 2011 al Parlament de Catalunya.
;Tres roques, els tres Roca, en la visió fotogràfica d’Albert Bertran.
;
